MAPES I TREN D'ALTA VELOCITAT 2

El tren d'alta velocitat va ser pensat originàriament per unir ciutats grans a unes distàncies elevades (i compteir així amb l'avió). Però amb el temps se li ha trobat també una utilitat de transport regional (que competiria amb el cotxe) per unir ciutats de diferents mides a una distància petita. Com que a Catalunya les quatre capitals de província quedarien unides amb TAV, se'm va acudir de plantejar una hipòtesi, de caràcter especulatiu,sobre la possibilitat que en els propers anys es produeixi a Catalunya un avenç decisiu en la integració metropolitana a escala regional, gràcies a la millora de l'accessibilitat produïda per la xarxa infraestructural d'alta velocitat, entre altres factors.

Els mapes i els arguments que en van sorgir els exposo seguidament de forma sintètica. La recerca va ser publicada a:

Feliu, J. (2009), Vers un nouveau polycentrisme régional en Catalogne? Les effets de la deseerte du TGV, Revue Sud-Ouest Européen: revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, nº 28, pp. 5-16.

Feliu, J.; Castañer, M. (2010), “Metropolitanización regional a partir del Tren de Alta Velocidad: una prospectiva para Cataluña” dins de Feria, J.M.; Albertos, J.M. (Eds.), La ciudad metropolitana en España: procesos urbanos en los inicios del siglo XXI, THOMSON REUTERS (CIVITAS), pp. 409-439 ISBN: 978-84-470-3079-8

Segons la hipòtesi d'aquesta recerca, la nova regió metropolitana tindria una extensió molt més àmplia que l'actual i una configuració més discontínua del territori causada per una accessibilitat desigual, policèntrica, entre les grans ciutats catalanes.  

Visualment, podem observar la diferència entre l'accessibilitat sense el TAV i amb el TAV completat.

Accessibilitat en relació al centre de Barcelona (sense TAV)

Accessibilitat en relació al centre de Barcelona (amb TAV)

 

Aquests polígons d'accessibilitat han estat elaborats a partir d'una xarxa de carreteres on hi he calculat el cost (la impedància) de recorregut de cada tram segons el tipus de via. Posteriorment he aplicat l'extensió Network Analyst d'ArcGis per a calcular els polígons d'accessibilitat. Els polígons estan calculats des de la Plaça de les Glòries de Barcelona. Tenen en compte la xarxa viària i la xarxa de TAV. Per al transvàs d'una xarxa a l'altre he disposat una penalització de 5 minuts. 

He dibuixat els polígons d'accessibilitat que podem considerar "metropolitans", és a dir que permeten viure i treballar en aquest àmbit, és a dir crear una dinàmica de residència-treball.

El resultat és l'extensió extraordinària de l'accessibilitat potencial metropolitana a Barcelona. Si bé sense el TAV l'accessibilitat metropolitana coincideix força bé amb els límits de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb el TAV s'estén molt més enllà, i de forma més irregular.

També podem fer aquest exercici de càlcul dels polígons d'accessibilitat des de Girona. Llavors observem el canvi especialment respecte àrea urbana de Barcelona. Hi un altre canvi d'accessibilitat important que no podem observar, però, amb Perpinyà, a causa de la mancaça de a xarxa viària francesa en la base de dades utilitzada. És un objectiu aconseguir-la i refer els calculs en el futur.

Accessibilitat en relació al centre de Girona (sense TAV)

 

 

 

Accessibilitat en relació al centre de Girona (amb TAV)

Però l'accessibilitat no és una condició suficient, encara que sí necessària, per a la creació d'una xarxa de ciutats amb una alta integració metropolitana, de característiques més o menys policèntriques. Hi ha altres condicions necessàries:

1) s'han de donar unes característiques adequades al servei d'alta velocitat en termes de temps de recorregut, freqüència, preu, puntualitat, intermodalitat, etc. així com massa crítica i una xarxa secundària de transport eficient.

2) hi ha d'haver dinàmica preexistent. Si entre dues ciutats es donaven anteriorment certes relacions comercials o de negocis, el TAV permetrà l'augment d'aquestes relacions o l'atracció d'empreses. Si en canvi no existien dinàmiques comuns, el TAV difícilment les crearà (el TAV no crea dinàmiques socioeconòmiques noves sinó que accelera les tendències existents)

3) els sectors econòmics de les ciutats han d'estar relacionats amb el terciari avançat, com els serveis de negoci, turisme urbà, activitats de fires i congressos o educació, formació i investigació. 

4) la ciutats han de voler formar part de la nova dinàmica metropolitana regional i liderar estratègies econòmiques i territorials 

MAPES I TREN D'ALTA VELOCITAT 1

Avui dia 8 de gener de 2013 s'ha inaugurat finalment la lína d'alta velocitat que permet atraversar Barcelona per túnel i arribar a Girona i Figueres. Amb aquesta inauguració s'acaba línia de TAV que fou pensada com la primera línia que havia de funcionar a Espanya, aquella que es va declarar com a "prioritària" per part del govern espanyol el 1988. Es tractava de la línia de Sevilla a Madrid, Barcelona i frontera francesa. Com és sabut, el tram entre Sevilla i Madrid es va inaugurar el 1992. Vint anys després s'ha inaugurat el darrer tram.

El primer mapa que presento en aquest apartat representa la xarxa de TAV dels països del sud d'Europa actualitzada en data d'avui. La informació que s'hi representa ha estat obtinguda de diverses fonts oficials i oficioses de cada país, bàsicament d'Espanya, França i Itàlia (www.adif.es, www.developpement-durable.gouv.fr, www.rff.fr, www.ferroviedellostato.it, www.wikipedia.org).

En el mapa es distingeixen tres ciutats simbolitzades com a casos d'estudi. Es tracta de les tres ciutats que van ser objecte d'anàlisi en la tesi doctoral i en posteriors recerques, com a Journal of Urban Planning and Development.

La resta de ciutats que s'hi representen són aquelles que tenen una estació d'alta velocitat, classifiades en metròpolis (aquelles ciutats més grans, amb un clar rol global), les ciutats grans (aquelles d'una dimensió elevada que tenen un rol regional important) i les ciutats intermèdies. De fet les ciutats intermèdies han estat l'objecte d'estudi principal en les darreres recerques que he realitzat sobre el TAV. Es tracta de ciutats de dimensió variable, entre els 50.000 i 200.000 habitants amb certes característiques qualitatives, com les funcions territorials d’intermediació entre la ciutat gran i el territori, diversificació social, passat històric, equipaments i serveis de qualitat (educació, sanitat, producció, comunicació).
 

Així mateix, s'observen també les diferents xarxes ferroviàries d'alta velocitat, segons si es troben en funcionament (són vies que admenten comboys que poden superar els 250 km/h) o si es troben en construcció/projectades. En aquesta darrera categoria hi trobem molta varietat, des de vies que tenen molt avançada la construcció a vies que encara es troben en un període de decisió. L'opció de representar-les (que inclou la decisió d'escollir quines es representarien i quines no) s'entén per la voluntat de presentar una xarxa el més completa possible, que tingués algun sentit transeuropeu. Admeto que en alguns espais, la decisió es pot qualificar de voluntarista, com ara al llarg del corredor mediterrani, o de la connexió Espanya-França per Burdeus, ja que no és del tot segur que s'acabin construint d'aquesta forma.

CARTOGRAMES 3

Els resultats de les eleccions al Parlament que es van celebrar ahir no corresponen exactament amb el què preveien la majoria d'enquestes publicades els darrers dies. Aquest fet naturalment provoca un astorament de les formacions polítiques i la necessitat de repensar tàctiques, estratègies i visions. En els propers dies ho anirem veient. 

Tot i això, no podem oblidar que un dels vectors decisius en aquestes eleccions ha estat el sobiranisme. La gran majoria de partits s'han posicionat davant del dret a decidir del poble català i del seu projecte polític preferit per al futur de Catalunya. Aquest fet permetria distingir entre els partits "sobiranistes" (és a dir, aquells que prefereixen la creació d'un Estat propi) i els "unionistes" (aquells que prefereixen seguir dins de l'Estat espanyol, amb reformes o no). Fent a més un exercici especulatiu, podríem deduir que els votants de partits sobiranistes votarien "sí" en un referèndum per a la independència de Catalunya, mentre que els votants unionistes votarien que "no". Com dic, seria un exercici especulatiu que no està exempt de risc, ja que el vot a certs partits no es tradueix exactament en el vot en el suposat referèndum. Però imaginem que s'hi acosta. Cal dir que aquesta divisió de partits es pot fer amb certa facilitat a excepció de certs partits, com ICV-EUiA, que ha tingut una posició un tant ambigua amb el sobiranisme. 

El primer exercici que voldria fer a partir dels resultats escrutats al 100% és la suma total de Catalunya dels vots "sobiranistes" (amb i sense ICV-EUiA) i dels vots "unionistes". El resultat sempre surt positiu per als partits sobiranistes:

SOBIRANISTES (CiU, ERC-Cat Sí, ICV-EUiA, CUP-Alternativa d'Esquerres, SI): 2.140.317 vots

UNIONISTES  (PSC, P.P., C's, PxC, UPyD): 1.344.149 vots

Si traiem ICV-EUiA de la suma de sobiranistes, el bloc segueix essent guanyador:

SOBIRANISTES (CiU, ERC-Cat Sí, CUP-Alternativa d'Esquerres, SI): 1.781.460 vots

Per altre cantó, també, podem construir dos altres blocs, aquells que estan d'acord en la celebració d'un referendum a Catalunya i els que no hi estan d'acord. En aquest cas, en el primer bloc hi incloc el PSC, ja que s'ha posicionat a favor de la consulta en el cas que fora legal.

FAVORABLES A LA CONSULTA: (CiU, PSC, ERC-Cat Sí, ICV-EUiA, CUP-Alternativa d'Esquerres, SI): 2.663.650 vots (76,4%)

CONTRARIS A LA CONSULTA: (P.P., C's, PxC, UPyD): 820.816 vots (23,6%)

El segon exercici és cartogràfic. Es tracta de representar els valors absoluts dels vots dels dos blocs configurats a partir de les comarques, i veure en quines comarques guanyen els sobiranistes i en quines els unionistes. A més de la representació en el mapa de comarques, les dades les representarem en un cartograma de comarques, on el valor que construeix el cartograma és la població empadronada el 2012. El cartograma ens pot ajudar a llegir més correctament el pes dels territoris on guanya cada opció política. Els primers mapes tenen en compte ICV-EUiA i els segons no. 

Pel què fa al mapa dels favorables o no a la consulta, no tindria sentit fer-lo com l'anterior, ja que a totes les comarques guanyaria el bloc favorable.

Com podem veure, el bloc sobiranista resulta guanyador a la gran majoria de comarques, excepte tres: Baix Llobregat, Tarragonès i la Vall d'Aran. 

I seguidament tenim la versió dels mapes sense comptar ICV-EUiA en el bloc sobiranista. Aquest partit no recull una gran majoria del vot, però en comarques on els resultat són ajustats (com el Vallès Occidental o el Baix Penedès) ICV-EUiA són decisius per al bloc sobiranista.

A més d'observar els dos grans blocs en dos colors diferenciats, podem fer un pas més i calcular intervals de vot als diversos partits per veure la gradació sobiranista major i menor. Tot i la gradació, hem conservat el color blau per representar el vot sobiranista quan supera el 50% del vot total comarcal. I hem tramat de vermell quan el vot sobiranista no arriba al 50% (encara que pot donar-se que el vot unionista tampoc arribi al 50% en aquestes comarques, perquè la suma de partits unionistes i sobiranistes no és el 100%). Veiem com les trames més clares del vot sobiranista (de 60% a 70%) es troba a la regió metropolitana, i que concentra la major part de la població, mentre que el vot més sobiranista es distribueix en una dorsal interior

Finalment, podem cartografiar el vot favorable a la consulta sobre la relació Catalunya-Espanya. En els mapes binaris anteriors no he representat aquesta variable pel fet que totes les comarques apareixien en blau, és a dir que en totes les comarques es donaria una majoria favorable la consulta (sempre que fora legal, recordem que aquest apartat suma els vots dels següents partits: CiU, PSC, ERC-Cat Sí, ICV-EUiA, CUP-Alternativa d'Esquerres, SI). Ara, aplicant intervals, sí que té sentit elaborar un mapa d'aquesta variable, i el seu corresponent cartograma.

CARTOGRAMES 2

Eleccions

Moltes vegades no som conscients, no recordem la dificultat que suposa repartir uns escons entre les diverses circumscripcions d'un territori. Bàsicament el dilema es troba entre repartir-los segons la població o segons el territori. És part del sistema electoral. Cada sistema penalitza o afavoreix un aspecte. La solució sol ser intermitja, però el cert és que cada vot val diferent segons el lloc on es trobi.

L'Estatut determina la composició del Parlament, entre 100 i 150 Diputats. El sistema electoral català atorga un mínim de sis parlamentaris per circumscripció més un escó per cada 40.000 habitants a les circumscripcions de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que la circumscripció de Barcelona necessita 50.000 habitants per sumar-hi un escó (amb el límit de 85 diputats). D'aquesta manera, el Parlament es compon, en l'actualitat, de 18 diputats de Tarragona, 17 de Girona, 15 de Lleida i 85 de Barcelona, essent un total de 135 parlamentaris.

 

Amb la tècnica dels cartogrames encetada en el capítol anterior, he dissenyat aquestes imatges per il·lustrar el repartiment d'escons. Primer veiem el mapa provincial, on se solen representar els resultats electorals habituament. Però potser seria interessant representar-los en la segona imatge, el cartograma segons els escons al Parlament, ja que mostraria una diguem-ne realitat de repartiment. La darrera imatge mostra el cartograma segons la població, i ens ajuda també a comprendre el per què del sistema electoral.

Observant els cartogrames entenem més bé per què el repartiment d'escons té tants condicionants territorials. Si la correspondència fora una persona, un vot, el pes dels territoris més enllà de la província de Barcelona, o en realitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (vegeu els cartogrames del capítol anterior) seria irrisori.

I encara podem realitzar un altre exercici, fer un cartograma de les circumscripcions segons el pes del votant, és a dir un cartograma que representi el mapa com si el valor fos la capacitat de cada votant d'influir en el resultat final de manera individual. Sabem que un escó "costa" 40.000 vots a les províncies de Girona, Tarragona i LLeida, i costa 50.000 a Barcelona.

Segons els partits

Si a més de les imatges dels cartogramens i mapes, hi representem els valors dels resultats electorals podem tenir més informació del perquè uns partits guanyen representació a tot el país o no. He fet una prova amb els resultats de les eleccions al Parlament de 2010, dels dos primers partits en nombre de vots, CiU i PSC. Els valors representen el percentatge de vot de cada partit a cada circumscripció electoral. 

CARTOGRAMES 1

Cartogrames

Amb aquesta sèrie de mapes i cartogrames començaré aquest blog dedicat als mapes com a eina de comunicació que mostra la realitat territorial de forma sintètica i necessàriament alternativa a d'altres formes com el text, la descripció, la narració. 

L'objectiu del blog és mostrar els diversos mapes que vaig elaborant o que participo en l'elaboració per a diversos projectes, treballs o recerques realitzades o en curs.

He escollit començar amb un conjunt de cartogrames donat que el seu coneixement es va popularitzar amb la novedosa lectura dels resultats de les eleccions dels EUA de 2004, i ara celebren unes eleccions transcendents aquest diumenge.

L'interès per realitzar cartogrames va venir de l'Albert Avinyó , professor del Departament de Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona, que justament havia treballat en els algorismes necessaris per a elaborar cartogrames. Avinyó va explicar-me que existeix una extensió de ArcGis que permet elaborar cartogrames que es basen en un algorisme ideat per Mark Neuman i Michael Gastner al 2004 (PNAS, 101, 7499-504).  Aquest algorisme es basa en un argument de difusió que fa repartir una certa densitat (dada) de manera isòtropa.... Aquest tipus de cartogrames es van fer molt famosos als USA ja que van permetre mostrar molt gràficament la igualtat entre republicans i demòcrates a les eleccions del 2004, cosa que no feien els típics mapes on els estat republicans es pinten de blau i els demòcrates de vermell.

Una pàgina força coneguda en l'elaboració de cartogrames és  http://www.worldmapper.org/

Aquests són els primers cartogrames que he realitzat, amb la variable de la població. Seguidament, i per veure la representació de diferents variables, vaig provar de fer nous cartogrames de Catalunya amb dues variables més.

Finalment, he elaborat cartogrames corresponents a les comunitats autònomes d'Espanya. Mostren també una visió diferent del què estem acostumats a percebre en els mapes habituals.